Els caps de cinc de les majors entitats comercials d'energia d'Europa han escrit a la UE i als seus estats membres instar-los a no canviar el mecanisme actual de preus de l'electricitat a causa de la crisi energètica del continent, sinó que treballin per promoure les energies renovables a més gran escala.
Van demanar a la UE i als seus estats membres que s'allunyin dels combustibles fòssils, inverteixin en alternatives energètiques netes, acceleren l'estalvi d'energia, activin la resposta a la demanda, alhora que eviten canvis en els mecanismes actuals de preus de l'electricitat.
"S'han d'evitar les intervencions a curt termini, com ara els preus a l'engròs o els límits de preus al detall, que soscaven la capacitat del mercat energètic d'oferir un equilibri segur i eficient entre l'oferta i la demanda per al mercat puntual i augmentar el cost de la transició energètica. ", diu la carta.
Durant la crisi elèctrica de la regió, el mercat elèctric europeu va demostrar ser "extremadament eficient a l'hora de garantir un subministrament segur d'energia per als consumidors, alhora que va oferir incentius per a la inversió en energia neta", deia la carta, i afegeix que, inclosos els acords de compra d'energia i la cobertura a llarg termini, El mercat futur "envia senyals forts per a la inversió en energies renovables, emmagatzematge d'energia i solucions impulsades pel consumidor".
Múltiples entitats comercials escriuen a la Comissió Europea, caps d'estats membres i ministres d'Energia demanant oposició a qualsevol intervenció
Els estats membres de la UE estan lluitant per establir nous objectius d'energia renovable en un esforç per reduir la seva dependència de les importacions de combustibles fòssils russos. PV Tech Premium examina l'impacte de la crisi energètica europea en els contractes de PPA i les estratègies de transaccions comercials europees, i explora com la invasió russa d'Ucraïna remodelarà les institucions energètiques europees.
Els signants són Mark Copley, director general de la Federació Europea de Comerciants d'Energia (EFET), Kristian Ruby, secretari general d'Eurelectric, Christian Baer, secretari general d'Europex, Walburga Hemetsberger, conseller delegat de SolarPower Europe i Giles Dickson, conseller delegat de WindEurope. La carta s'adreça a la presidenta de la Comissió Europea (CE), Ursula von der Leyen, a altres pesos pesants de la CE, així com als caps d'estat europeus i als ministres d'Energia.
A curt termini, assegura la carta, calen mesures per protegir els clients de la volatilitat dels preus de l'energia, però les mesures de suport directe als consumidors vulnerables són "la manera més rendible i menys distorsionadora d'aconseguir l'objectiu de la UE d'independència energètica neta".
Els signants també van suggerir que "mantenir els senyals del mercat i proporcionar certesa als inversors és fonamental per dirigir la inversió privada necessària cap a energies renovables, subministrament d'energia i infraestructures neutres en carboni".
"Qualsevol intervenció al mercat majorista d'electricitat no abordarà el problema subjacent en qüestió: la dependència excessiva dels combustibles importats, i aquestes intervencions del mercat distorsionaran fonamentalment els senyals d'enviament i inversió que són fonamentals per resoldre la crisi".
Els caps dels grups comercials van dir que la indústria energètica d'Europa està "preparada per utilitzar l'experiència i el coneixement pràctic per servir els responsables polítics", però "espera que la UE prengui el lideratge per resoldre aquesta situació de crisi".
Van demanar a la Comissió Europea i a tots els estats membres que garanteixin "la deguda consideració d'aquests factors d'entrada en futures resolucions", alhora que van criticar les decisions d'alguns països per intervenir en els mercats interns de l'energia.
La carta deia que les decisions individuals eren "la pitjor opció, ja que pertorben el mercat interior de l'energia i potencialment soscaven un mercat europeu fort i unificat".
Un exemple és la decisió proposada conjuntament per Espanya i Portugal de reduir els preus de l'electricitat fins a un màxim de 30 €/MWh (33 $/MWh).