En la data, el ministre d'Energia de Kirguizistan, Ibolayev, va dir que, segons les instruccions del president Zhaparov, Kirguizistan hauria de desfer-se de la crisi elèctrica l'any 2026. Per a això, s'han de construir centrals fotovoltaiques i eòliques. La prefectura d'Issyk-Kul té avantatges únics en el camp de l'energia solar i eòlica. El Ministeri d'Energia del Kirguizistan ha signat memoràndums i acords de cooperació amb moltes empreses. Les dues parts reforçaran la cooperació i acceleraran la construcció de centrals d'energia neta.
Kirguizistan, un país sense litoral a l'Àsia central, és ric en energies renovables (incloent-hi l'energia hidràulica, solar i eòlica). La principal font d'energia renovable de Kirguizistan és l'energia hidroelèctrica, que representa aproximadament el 90% de la generació d'energia total del país. A més dels recursos hidroelèctrics, Kirguizistan també té un gran potencial en el desenvolupament de l'energia solar i eòlica. El país té una mitjana de 2.500 a 3,000 hores de sol a l'any, cosa que el converteix en un lloc excel·lent per a la generació d'energia solar. A més, Kirguizistan és muntanyós (en algunes zones les velocitats del vent poden arribar als 10 m/s), creant condicions favorables per al desenvolupament de l'energia eòlica. Malgrat això, l'energia solar i eòlica representen actualment menys de l'1% de la generació elèctrica total del país.
El repte més gran per desenvolupar noves fonts d'energia al Kirguizistan és la manca d'inversió i finançament. El desenvolupament de projectes d'energies renovables requereix un capital inicial important, que pot dissuadir els inversors nacionals i estrangers.